miércoles, 9 de julio de 2008

ONZÈ CONGRÉS DEL PARTIT SOCIALISTA DE CATALUNYA

La senya d'identitat que hauria d'assolir aquest Onzè Congrés.

Cal arribar a la seva cloenda amb la sensació; per part de tothom; de que el veritable important no són pas les persones. L'important és el projecte.

Si permetem que al resultat final prevalgui i destaqui el QUI i no pas el QUÈ, doncs haurem fet fallida davant de tothom. Hem de tenir present que vivim un moment mediàtic amb un efecte immediat degut al predomini de l'imatge.

Però nosaltres hem de continuar sent un partit que s'aplega de tant en tant per enfortir les nostres idees i prosseguir en el sí dels nostres valors.
Això ha de ser així, amb total independència de qui acomboia al President del Partit a l'Executiva.

Hem de palesar de que hem estat prou intel·ligents com per actualitzar el discurs socialista dintre una societat en continuu canvi.

Hem d'evidenciar com des del socialisme es pot fer front a realitats, qüestions i reptes de nou caire.

El PSC és un partit que confia moltíssim en Catalunya perquè; està demostrat! Catalunya confia de forma majoritària en el PSC.

Això és quelcom que hem de tenir molt clar i definit ja que és un compromís i una responsabilitat per nosaltres els socialistes.

lunes, 28 de mayo de 2007

LA NAU SOCIALISTA DE MOLINS DE REI

En un temps ja passat, la Nau Socialista de Molins de Rei anava molt carregada de llastre i obra morta. Era molt difícil la navegació i la tripulació ja no cantava; sempre estava renyant entre ella i descuidava el correcte rumb.

Un malaurat dia la Nau va tocar fons i començar a fer aigua per tots els costats. Molta gent que anava sobre coberta va començar a abandonar el barco. Uns saltaven directament des de coberta, altres arriaven les barques i fugien remant, uns altres amb qualsevol excusa baixaven per les escales i ja no tornaven.

El vaixell, a mesura que anava perdent pes, anava reflotant-se ell mateix amb l'ajut de la mitja dotzena de fidels mariners que van preferir lluitar fins el final. Es vàren netejar els fons i repintar el casc. Es va canviar molta fusta vella per altra de nova. Es va buscar una nova tripulació. I la Nau va tornar a solcar la mar.

Les dues singladures següents, el vaixell va navegar molt bé però, es va pagar la inexperiència i la innocència amb el resultat de no aconseguir el que es volia assolir.

Ara hem acabat de pulir el barco i la tripulació. Hem sofert tempestes, intents d'abordament i més d'un torpedo però, ara amb una tripulació jove i alhora veterana la nostra singladura és segura.

Ferma la mà que mena el timó. La mar és nostra, el vent bufa de popa, les veles canten alegres.

El port ja és al nostre abast.

28/05/07 Dia post electoral.

Lucasartista